Chilli per Visitants Pratencs

llum del sol

La temporada de cuina als Alps suïssos comença la recta final. Em despedeixo de l’estiu amb els últims raigs de Sol entrant, amb certa vergonya, per la finestra de la meva cabana. El foc fa petar la llenya dins el forn, la massa del pa va creixent, calenteta, al seu costat. 

 Sembla difícil de creure, però és el primer moment que tinc per seurem davant del meu ordinador des de fa mesos. 

 Aquest estiu ha estat ple de visites, així que he estat Cuinat per Varis Pratencs. Antigues nenes del Cau que me les estimo com cosines, un amic amb el que em passaria hores discutint i pixant-me de riure i un germà, espontani, carregat de punts de vista que necessiten molta energia per ser digerits. 

Crèixer

El meu interior ha estat molt remogut. Rebre persones del meu món, de la meva cultura, amb les que he crescut, amb les que m’he definit com a individu. Conviure i Veure-les fora del Prat. Com actuen, com es mouen, com descobreixen el meu món actual. Com intenten entendre la meva forma de vida, i em diuen una darrere l’altre com he canviat, com m’he transformat en Suïssa-Alemanya. 

 Suizaalemana

Ha estat preciós tenir gent que m’estimo al meu voltant i a la vegada ha estat molt dur adonar-me (o més ben dit tornar-me a adonar, ja que fa temps que en sóc conscient), de la persona en la que m’estic convertint. Poc a poc, dia a dia m’introdueixo cada vegada més en una cultura que no es la meva, que no m’ha vist créixer, però en la que de vegades em sento molt còmode. La meva organització, eficiència, serietat, productivitat, el meu perfeccionament es troben catalitzats en la societat en la que visc actualment. M’agrada i a la vegada m’espanta. 

 Eficiència 

 La meva espontaneïtat, la sensació de relaxar-me, gaudir del moment, despreocupar-me, són accions que van desapareixent silenciosament, sense que m’adoni. Virtuts que quan les busco dintre meu, em costen, cada cop més, de trobar. 

 vanmorin

No pretenc entrar en discussions sobre cultures i estereotips generalitzats, només estic donant un punt de vista molt personal i subjectiu basat en la meva experiència, i en els temes que a mi em mouen interiorment. 

 Tenir davant un mirall cultural com han estat aquestes visites m’ha permès veure les diferències entre societats, les seves parts positives i negatives, des d’un punt de vista propi. La meva frustració un cop més al sentir-me constantment immigrant en el país que m’acull actualment i sentir-me freqüentment fora de lloc quan visito el país que m’ha vist créixer. 

 hogar

Adonar-me, un cop més, que la llar no sempre està lligada a unes coordenades geogràfiques sinó que en ocasions aquest sentiment de caliu, d’amor, de protecció, de seguretat, es converteix en un sentiment abstracte que viatja dintre meu i apareix i desapareix depenent del meu estat d’ànim, les meves companyies, la meteorologia o fins i tot d’una cançó. 

La mevasensació de llar aquest estiu ha estatacompanyada de quatre persones. 

Goñis1

Les germanes Goñi, que amb la seva força, confiança, originalitat i situació social, viuen una joventut intensa i divertida. Formar part d’aquesta joventut, encara que sigui per un moment et transporta a un món semblant a aquelles series americanes que molts cops m’ajuden a somiar. 

David2

El meu amic David que intenta, dia rere dia, trobar el seu lloc en un món que no és el que li van prometre de petit, i en el que qualsevol persona amb intel·ligència i punt de vista crític es sent desorientat. Una persona que te la maduresa, la valentia i l’amor suficient dintre seu per acceptar les meves crítiques, i a la vegada escoltar-me i acompanyar-me amb molt de “carinyo” en la tormenta de sentiments que a vegades em sacseja. 

Víctor

Per últim el meu germà, una de les persones que ocupa un lloc més gran en el meu cor i a la vegada, com bona germana gran, una de les persones que em provoca més gelosia i inseguretat personal. Una persona que no té por d’estar parat i no té por d’entregar-se completament a la vida, que busca dintre i fora seu l’aportació que ha vingut a fer en aquest món, un filòsof modern, que intenta ser fidel al seu pensament i viure demostrant aquesta fidelitat, adornada de vegades per una prepotència masculina que li impedeix en algunes ocasiones demostrar d’una forma directa l’amor que sabem que sent cap a les persones que li han donat suport i li donaran suport sempre.   

Per a tots ells i elles, tal i com els hi vaig prometre, en agraïment a tot el que m’han ensenyat amb les seves visites, la recepta del “Chilli con Carne” que em va ensenyar en James, un noi de Colorado (EEUU). 

James

Colorado Chilli 

(per 4 persones amb molta gana…) 

Chilli1

400g de carn picada de vedella, o 200g de porc i 200g de vedella. 

100g de bacon a tires. 

2 pastanagues mitjanes, pelades i tallades a dauets. 

1 carbassó, tallat a dauets. 

1 llavor d’api petita, pelada i tallada a dauets. 

2 pebrots petits (vermells o grocs) tallats a tires. 

2 cebes, pelades i tallades fines. 

2 alls, talladets petits. 

1 pebrotet de chilli talladet petit. 

1 llauna de tomàquets pelats. 

1 llauna petita de blat de moro. 

1 llauna petita de mongetes vermelles cuites. 

1 branqueta de coriandre, talladeta fina. 

1dl de vi negre. 

Una mica d’oli d’oliva. 

En una cassola fregir amb l’oli la carn picada, primer a foc intens i després continuar a foc lent. 

Afegir el bacon, la ceba, l’all i el chilli. Anar removent. 

Al cap d’un moment afegir la resta de les verdures. Remoure fins que tots els ingredients estiguin ben barrejats. 

Afegir el vi negre, remoure i deixar que l’alcohol s’evapori. 

Adjuntar els tomàquets pelats. Salpebrar-ho tot  i al gust de cadascú condimentar-ho amb algunes espècies com: Chilli en pols, pebre de cayén, Sambal Oelek, pimentó, curry… 

Deixar-ho coure a foc lent com a mínim durant una hora. 

Afegir el coriandre. 

Adjuntar el blat de moro i les mongetes cuites, i deixar-ho encara un quart d’hora al foc. 

Guacamole 

Guacamole1

3 avocats madurs. 

1 ceba, ben talladeta. 

1 tomàquet madur, tallat a dauets. 

1 llimona (el suc). 

Oli, sal i pebre. 

Obrir els avocats per la meitat, treure el pinyó i amb l’ajuda d’una cullera buidar les meitats dintre d’un bol. 

A continuació afegir el suc de llimona i ambl’ajuda duna forquilla aixafar tota la fruita fins aconseguir una massa homogènia. 

Afegir la ceba, el tomàquet i salpebrar. Afegir l’oli i barrejar-ho tot . 

Tortillas Mejicanas 

(Per a 8 Tortillas) 

Tortillas4

200g de farina. 

½ cullera de cafè de sal. 

50g de mantega freda. 

½ ó 1dl d’aigua freda. 

Posar la farina en un bol, afegir-hi  la sal i barrejar. 

Adjuntar la mantega talladeta a trossets petits. 

Tortillas1

Agafar els ingredients amb les mans i anar-les refregant una contra l’altre com si volguéssim fer foc amb un pal. Al final la farina formarà una espècie de grumolls amb la mantega. 

Tortillas2

Afegir l’aigua i barrejar amb les mans fins tenir una massa homogènia. 

Formar una bola, tapar-la amb un drap, i deixar-la reposar, en un indret fred durant mitja hora. 

Tallar la massa en 8 trossets iguals. Repartir una mica de farina sobre d’una fusta i amb l’ajuda d’un rodet donar forma rodona a les 8 parts de la massa. 

Tortillas3

Posar una paella sobre el foc mitjà i quan estigui calenta posar-hi una de les Tortillas, per tal de que la massa es cou-hi. Com que la massa serà molt fina, es torrarà ràpidament. Quan una banda agafi bon color girar-la perquè es faci de l’altre costat. És un procés molt ràpid així que s’ha d’estar alerta. 

ATENCIÓ: Les Tortillas no han de quedar dures, han de seguir sent flexibles per poder enrotllar les Fajitas o Burritos. 

Acompanyar-ho tot amb formatge ratllat. 

Chillicomplet1 

BON PROFIT A TOT EL MÓN!

Anuncios

Un pensamiento en “Chilli per Visitants Pratencs

  1. Estimadisima Cèlia vull copiar-te unes línies d’un artícle de l’Angeles Caso que crec que et pot agradar en el moment que et trobes, i també vull dir-te que ets una persona molt sensible i això, de vegades, et fa vulnerable davant la vida, però, creu-me, val la pena. No deixis mai de ser la persona especial que ets. T’estimo
    “También quiero, eso sí, mantener la libertad y el espíritu crítico por los que pago con gusto todo el precio que haya que pagar. Quiero toda la serenidad para sobrellevar el dolor y toda la alegría para disfrutar de lo bueno. Un instante de belleza a diario. Echar desesperadamente de menos a los que tengan que irse porque tuve la suerte de haberlos tenido a mi lado. No estar jamás de vuelta de nada. Seguir llorando cada vez que algo lo merezca, pero no quejarme de ninguna tontería. No convertirme nunca, nunca, en una mujer amargada, pase lo que pase. Y que el día en que me toque esfumarme, un puñadito de personas piensen que valió la pena que yo anduviera un rato por aquí. Sólo quiero eso. Casi nada. O todo”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s